TECTÒNICA DE PALQUES

 La tectònica de plaques és una teoria científica que explica la forma en què es mou la litosfera terrestre, és a dir la capa externa i rígida de la Terra que inclou costa i la part superior del mantell. 

PUNTS IMPORTANTS: 

• És la litosfera la que es mou a causa d'uns corrents de convecció que tenen lloc en el mantell.

• Durant les dècades del 1970 i 1980, es va demostrar que molts fenòmens geològics (vulcanisme, sismicitat, formació de serralades) es poden explicar gràcies a la tectònica de plaques

• Segons la teoria tectònica, aquest pla representa la zona on una placa oceànica s’enfonsa sota una placa continental, un procés anomenat subducció.

• Aquesta teoria ens explica el perquè els fons oceànics s’estan desplaçant, la primera teoria estava errònia i després la van millorar (Wegener la antiga, Hess la actual). El que provoca aquest moviment és degut a les corrents de convecció del mantell, ja que, aquest està calent i provoca que tot es mogui.

Va apareixer l’astenosfera com una condició dinàmica per Joseph Barrel: una capa dinàmica on el moviment de convecció dels materials calents provoca el moviment de les plaques. 

TAULA DE COMPARACIÓ DE LES TEORIES

PROVES DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

1. La primera prova sorgeix dels estudis de Benioff on ell estudia els terratrèmols del continent

2. 
   

3. americà i observa que els que estàn prop de la costa son superficials i els que estan més cap a l’interior són més fondos, i que esàn colocats com una mena de línia, i ell afirma que la placa oceànica s'enfonsa per sota de la placa continental (el continent). La línia s’anomena Pla de Benioff. Això demostra que tenim un continent que s’està movent i un oceà que es mou.

2. Gràcies als satèl·lits prenem mesures molt exactes; i si mesurem la distància avui en dia entra STQ i NY, i ho repetim l’any que ve, hi haurà més distància. Això vol dir que es separa. I que cada cop NY està més a prop de Japó, ja que si es separa per un costat es junta per l’altre. 

3. L’antiguitat de les roques mostra que observant les roques més properes a la dorsal oceànica (el volcà que ens va ensenyar que parteix per tot el planeta) són més modernes i més noves, però les que estàn més lluny són més antigues, això vol dir que cada cop van sortint més materials i van creant més separacions i es van allunyant entre ells. 

Aquesta teoria ens pensar que probablement els dinosaures NO van morir pel meteorit, si que va caure un però l’impacte d’aquest es el que va provocar que es creés un volcà enorme (dorsal oceànica) i que erupcionés i provoqués la mort.

Interior